Darrer dia sencer a New York-Nieuw Amsterdam, visita obligada als dos grans museus de referència: Metropolitan (Met) i MOMA. Visites que provoquen reflexions ja tingudes i pensades anteriorment a París, Londres, Oslo, Tokio... Tenen sentit aquestes aglomeracions de peces d'art, joies, objectes quotidians... Certament, després de passejar més que agradablement per Central Park, el Met es presenta com un temple on un pot fruir amb desmesura o acabar per odiar i avorrirr l'art. Les col.leccions, increibles, com al Louvre o al British, fins i tot diria que en alguns sentits millors: algunes estances renaixentistes italianes han estat comprades senceres, amb parets i sostres. Certament no només els pobles colonitzats o del tercer món van ésser objecte de compra d'art. Sorpren que als anys 30 del segle XX la Itàlia de Mussolini, les famílies propietaries de les restes artístiques dels Farnese i companyia es venguessin veritables joies. Però ja se sap que la crida del Dòlar és irresistible com el cant de les sirenes!!! Al marge de les peces, masses per unes quantes hores, hi ha un altre element dels museus de NY , també del MOMA, que no m'agrada però que cal entendre en la idiosincràcia nordamericana. I no és res més que la divisió de les sales pel nom del donant. És a dir, mantenint unides col.leccions amb peces renaixentistes, del XVIII, XIX i XX, però separant-les d'altres del mateix període però amb dáltres noms: Galerie John Rockefeller... La veritat és que aquestes reflexions només tenen una simple explicació: Barcelona, la capital del meu país, no té un Museu d'aquesta magnitud. Si el tingués no caldria empassar-se 2000 quadres i escultures en quatre hores, hi podria anar cada setmana a observar aquell Magritte o aquell mosaíc bizantí, però, ai Mamma Mia, la sort no ens ha estat favorable. Che peccato!!!
P.D. Afegitó al darrer missatge anterior: totalment recomanable la visita a Williamsburg a Brooklyn. La part del barri on habiten jueus dels més ortodoxos i fanàtics religiosos fa present la injustícia dels humans. A la vista una societat, de no pocs integrants, on el fanatisme religiós és fa tant present com als paisos islàmics més criticats i denostats. Em fan la mateixa por uns que els altres, i ja no diguem si per alguna banda en trobo de catòlics sense sentit comú. Milers d'anys d'evolució humana intel.lectual, QUE JA SÉ QUE EVOLUCIONAR NO SEMPRE VOL DIR FER-HO PER ANAR A MILLOR, però home. Ja se sap la persecució engendra fanatisme. Això si, del milió de jueus de NY, pocs són com aquests. La prova el falafel fantàstic que ens em menjat en un local israelià d'un immigrant arribat de Haifa fa poc.
P.D. Afegitó al darrer missatge anterior: totalment recomanable la visita a Williamsburg a Brooklyn. La part del barri on habiten jueus dels més ortodoxos i fanàtics religiosos fa present la injustícia dels humans. A la vista una societat, de no pocs integrants, on el fanatisme religiós és fa tant present com als paisos islàmics més criticats i denostats. Em fan la mateixa por uns que els altres, i ja no diguem si per alguna banda en trobo de catòlics sense sentit comú. Milers d'anys d'evolució humana intel.lectual, QUE JA SÉ QUE EVOLUCIONAR NO SEMPRE VOL DIR FER-HO PER ANAR A MILLOR, però home. Ja se sap la persecució engendra fanatisme. Això si, del milió de jueus de NY, pocs són com aquests. La prova el falafel fantàstic que ens em menjat en un local israelià d'un immigrant arribat de Haifa fa poc.